Ja fa més de dos anys que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació iniciava, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, la primera fase de diagnosi del Pla Integral per a l’arqueologia a Catalunya (PIACAT), amb l’encàrrec d’un seguit d’informes sobre l’estat actual de l’arqueologia catalana. La segona fase, encetada el mes de maig de 2008, obria el debat i l’ocasió per reflexionar sobre els problemes i plantejar les solucions a desenvolupar, amb unes noves línies de gestió sòlides i coherents, per a l’arqueologia del futur.

En els darrers anys, l’arqueologia catalana ha experimentat un desenvolupament exponencial tant en els seus plantejaments teòrics com en les seves aplicacions pràctiques, amb el creixement d’una multiplicitat d’agents que intervenen en el patrimoni arqueològic des de la planificació (en l'àmbit urbanístic i d’infraestructures), la protecció, l’estudi, la conservació fins a la difusió. La planificació del territori esdevé un dels principals motius de l’augment de les actuacions arqueològiques i paleontològiques i es genera la necessitat d’articular els requeriments de l’arqueologia i l’ordenació territorial del país. El resultat és que les polítiques d’actuació definides l’any 1980, amb la creació del Servei d’Arqueologia per part del Departament de Cultura, es varen anar adaptant a les transformacions de la nostra societat amb lleis i normativa que blindaven la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. Tanmateix, les conseqüències del canvi sofert per l’arqueologia catalana, demanaven afrontar una reordenació i millora per encarar amb garanties un nou període de llarga durada, en consonància a les innovacions socials, cultural i econòmiques que s’havien anat produint.

L’actual diversitat cultural i religiosa també ha afectat l’arqueologia, tal com s’ha vist en casos com l’excavació de la necròpoli jueva de les Roquetes (Tàrrega). Aquesta nova situació, ens ha portat a la realització d’un protocol de col·laboració entre la Direcció General del Patrimoni Cultural i la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya amb els representants oficials de la comunitat jueva del nostre país, per poder harmonitzar les creences religioses i la protecció i el coneixement arqueològic.

El PIACAT ha estat un procés obert, d’anàlisi i reflexió, per analitzar de manera objectiva la complexa realitat actual de l’arqueologia catalana, on han participat tots els agents que intervenen en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Amb un format d’11 taules temàtiques i 150 experts de l’arqueologia i la paleontologia, el PIACAT ha tingut com a objectius la identificació i la quantificació de l’estructura i composició de l’arqueologia del nostre país, la coordinació, orientació i adequació dels agents i sectors que hi intervenen i l’anàlisi de mecanismes per la millora de la gestió de l’arqueologia en benefici del conjunt de la societat.

La tercera i darrera fase culmina el procés del PIACAT, amb les propostes d’actuació que recullen les conclusions de les taules temàtiques. A partir d’aquí s’estableix aquest Pla d’Acció Integral, on es defineixen les accions en 5 eixos fonamentals: organització, intervenció, formació i entorn professional, recerca i difusió, que posaran les bases de l’arqueologia catalana dels propers anys i, en definitiva, milloraran el model de gestió del patrimoni arqueològic del nostre país.

Barcelona, 14 de juliol de 2009 Barcelona, 14 de juliol de 2009